"Es blasfemo decir que este mundo ha sido creado por Dios tal como es, porque si Dios quiso hacerlo bien seria un chapucero y si quiso hacerlo mal, un ente necesariamente perverso."
Francisco J. Ayala
dimecres, 26 d’agost del 2009
Millenium I
dijous, 20 d’agost del 2009
Sin ganas de nada
Yo no se si el calor o dormir poco y mal, pero estoy sin ganas de nada... vamos a ver si encontramos motivaciones porque o nos enganchamos ya o la fastidiamos.
dilluns, 17 d’agost del 2009
Bolt vuela, y el Barça sigue su estela
Esta tarde noche hemos asistido a un recital de Usain Bolt una máquina perfecta hecha para correr? Si sus 1'96m deberían ser un impedimento, son todo lo contrario le dan una potencia de zancada increíble y su coordinación asombrosa...
Y el Barça sigue la estela, sigue al mismo nivel, aunque estamos en agosto y se nota en el ritmo, pero cuando coge el balón y empieza a tocar y tocar... y combinar y crear ocasiones... y lo que más me asombra es la capacidad de sacar jóvenes valores de integrarlos en el equipo y que parezca que llevan 5 temporadas jugando con el equipo.
Esto acaba de empezar pero promete mucho espectáculo, los títulos y el reconocimiento lo tenemos, ahora hay que disfrutar y lograr lo máximo.
Y el Barça sigue la estela, sigue al mismo nivel, aunque estamos en agosto y se nota en el ritmo, pero cuando coge el balón y empieza a tocar y tocar... y combinar y crear ocasiones... y lo que más me asombra es la capacidad de sacar jóvenes valores de integrarlos en el equipo y que parezca que llevan 5 temporadas jugando con el equipo.
Esto acaba de empezar pero promete mucho espectáculo, los títulos y el reconocimiento lo tenemos, ahora hay que disfrutar y lograr lo máximo.
dissabte, 15 d’agost del 2009
1,2,3, ...
¿Cuantas veces hace falta tropezar con la misma para saber donde esta y poder esquivarla?
dimecres, 12 d’agost del 2009
¿Por qué?
¿Por qué cambie el nombre?
Pues lo cambie porque quiero darle un nuevo aire a esto. "A poc a poc" fue el nombre que le di para empezar (poco a poco), pero ahora creo que no le pega, no me convencía, y bueno pensando he decidido cambiarlo.
Pues lo cambie porque quiero darle un nuevo aire a esto. "A poc a poc" fue el nombre que le di para empezar (poco a poco), pero ahora creo que no le pega, no me convencía, y bueno pensando he decidido cambiarlo.
dijous, 6 d’agost del 2009
Un mes de vacances
No he agafat un mes de vacances, però si he portat un mes de desconnexió. Acabant exàmens, començant a treballar en la CAM, i guadir de l'estiu, fa incompatible seure davant del pc més de mitja hora.
La veritat que més d'una vegada he pensat escriu alguna cosa! - però en 5 minuts no es pot fer gaire cosa.
Treballar a la CAM, per fi treballar, ha sigut més divertit del que pensava. També ha hagut dies d'acabar a les 3 i inclús un dia a les 4... es qüestió de quadrar o no quadrar. Els primers dies són la mar de divertits, en els quals no pilles ni una et trobes perdut i cada pas que dones es molt fàcil caure, encara que si estas ben recolzat es difícil caure.
Les 3 primeres setmanes de treball varen ser amenes, sense gaire problemes, aprenent com s'ha d'aprendre veient les coses i desprès fent-les, amb dos companys antes i sempre dispostos ajudar.
Però l'última setmana va ser un caos, pel meu gust, i per portar unes setmanes a l'oficina va caure damunt de mi algunes responsabilitats que pense que no haurien de ser meues, i a més a més sense haver-les fet mai i haver-les vist alguna vegada de passada, però al final no se com, tot acaba rutllant.
Ara mateixa estic gaudint del poc estiu que tindre, perquè ja toca començar a fer feina com un boig per acabar el que tinc entre mans si o si aquest any, que un es fa major i ja es troba fora de lloc.
Espere no tornar a tardar tant en escriure la pròxima vegada... açò ha sigut com un tret de sortida, a veure si continue.
La veritat que més d'una vegada he pensat escriu alguna cosa! - però en 5 minuts no es pot fer gaire cosa.
Treballar a la CAM, per fi treballar, ha sigut més divertit del que pensava. També ha hagut dies d'acabar a les 3 i inclús un dia a les 4... es qüestió de quadrar o no quadrar. Els primers dies són la mar de divertits, en els quals no pilles ni una et trobes perdut i cada pas que dones es molt fàcil caure, encara que si estas ben recolzat es difícil caure.
Les 3 primeres setmanes de treball varen ser amenes, sense gaire problemes, aprenent com s'ha d'aprendre veient les coses i desprès fent-les, amb dos companys antes i sempre dispostos ajudar.
Però l'última setmana va ser un caos, pel meu gust, i per portar unes setmanes a l'oficina va caure damunt de mi algunes responsabilitats que pense que no haurien de ser meues, i a més a més sense haver-les fet mai i haver-les vist alguna vegada de passada, però al final no se com, tot acaba rutllant.
Ara mateixa estic gaudint del poc estiu que tindre, perquè ja toca començar a fer feina com un boig per acabar el que tinc entre mans si o si aquest any, que un es fa major i ja es troba fora de lloc.
Espere no tornar a tardar tant en escriure la pròxima vegada... açò ha sigut com un tret de sortida, a veure si continue.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)